Exili intel·lectual

Cada vegada que detecto i veig el narcisisme cultural de molts autors, actors i cantants; em sento una mica més satisfet d’haver-me exiliat, fugint de premis literaris, enveges i adulacions socials. Només valoro a tots aquells lectors que, des del seu silenci, tenen la gentilesa de seguir el meu blog i jo els hi agraeixo, actualitzant-lo cada dia. Estimats seguidors, gràcies.

On es troba el meu exili intel·lectual? El meu exili el visc en un territori que vaig descobrir i batejar com la “Filosofia i psicologia del sentit comú”. Fins ara, no m’he trobat amb ningú més per aquest territori. Per tant, entenc que sóc, en alguna manera, una mena de descobridor mental. Sigui com sigui, desitjaria que hagués més gent que volgués endinsar-se en aquesta “disciplina”. En cas contrari, aquest pensament morirà amb mi; la qual cosa, tampoc seria tan transcendental. Però, penso, sempre és bo fomentar tota mena de pensament i així contrarestar aquest món tecnològic que vivim i, en alguna mesura, patim. Tecnologia que sent un instrument, ferramenta i mitjà de comunicació; mica en mica, s’està convertint en una forma de pensament i, a més a més, per imposició. Recordeu: només hi ha un sinònim per a filòsof i és pensador.