El rellotge de la vida
fita l’engranatge
on es gronxa el temps.
Des de l’ametller,
plovisquegen pètals
com formigues roses,
damunt de maduixes.
Rellisca l’esperit
entre pessigolles
de somriures
i punxes de neguit.
La fada del destí
bateja el meu camí,
el que porta al futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.