Corba de vida

Maldestre, m’eixugo,
a la vegada, ulls i ànima,
mentre faig arqueig
de moments viscuts.

Aixeco la meva mirada
per emmirallar el cel,
el dibuix de claredat
i de núvols difuminats.

I sota l’arbre de l’esperit,
escric (fugint de l’engany)
per tornar a assaborir
la bellesa poètica.

La corba de la vida
porta l’àmbit i el ressò
on, exiliat impenitent,
sempre batega l’amor.