La nostra adolescència
mai és objecte d’oblit:
anem acomplint anys,
mentre el cor resta jove.
Endrecem calaixos
(farcits de papers de vida)
on reescrivim i dissenyem,
tot buscant un equilibri.
Allunyada ens queda
la lucidesa de l’asceta.
I, sentinelles ferotges,
extraviem l’únic referent:
Som i serem finits.
dijous, 15 de juny del 2023
Som finits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.