El ruc a la sínia

Li podeu dir: donar voltes en cercle. Li podeu dir: la història sempre es repeteix. Li podeu dir:... Al terreny polític, molta gent de la societat civil pensem que ens tenen lligats com el ruc a la sínia i que per mestrejar-nos, de tant en tant, ens canvien la pastanaga.

Aquest que us escriu, democràticament, ha decidit no anar a votar a les pròximes eleccions i ho faré mentre no tinguem llistes obertes i desbloquejades. Estic fart de votar a partits polítics que es comporten com autèntiques empreses de col·locació per als seus militants, enlloc de poder votar a polítics que em representin i que tinguin un mínim de coneixement dels problemes del meu carrer, del meu barri i de la meva ciutat (tenim molt que aprendre de les democràcies anglosaxones). Aquí, tots els partits polítics de portes enfora treuen pit per ser demòcrates, mentre que de portes endins es comporten d’una forma totalment autocràtica, amagant la seva autocràcia rere l’eufemisme de “disciplina de partit”. Senyors! Que jo no vull ser votant! Jo vull ser elector!, que ve del verb elegir. Vull elegir directament a les persones, als polítics que em representin i això només es pot fer si les llistes són obertes i desbloquejades. I sí, no vull que cap partit polític decideixi per mi, ofenen la meva intel·ligència i la meva maduresa política. Per cert, als que anireu a votar, fixeu-vos-hi qui conforma la llista electoral del partit que heu elegit i mireu si a la llista estan els polítics que vosaltres voleu que us representin. Ah! I quin lloc ocupen a la llista, valoreu si ells poden sortir elegits o no, perquè si no han de sortir elegits, potser no us val la pena anar a votar. Què estic dient? Que voteu de forma racional amb el cap i no voteu de forma emocional amb el cor.

No me’n cansaré mai de dir-vos que els dos principals enemics d’una democràcia són la impunitat i el greuge comparatiu. Pregunteu-vos, per què al senat les llistes són obertes i desbloquejades, mentre que al parlament de l’estat les llistes són tancades i bloquejades. Si voleu la resposta, us tindreu que remuntar als famosos “Pactos de la Moncloa”, on es va gestar aquesta infame manipulació democràtica que, per a més INRI, sembla la va proposar un català; si més no, la va recolzar.