Llisca la ploma,
la tinta acarona el paper
i furga el pensament
on hi busca poesia.
No sempre som.
No sempre serem.
Però la llum ens esborra
la foscor de l’esperit.
Ara, puc tornar a creure,
per mi i pels humans,
tot buscant la fita:
El referent per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.