A muntanya

Trobo a faltar el foc a terra,
la rotllana i el punteig
d’espurnes que ballen sardana
per damunt les brases.

Fora, la boira s’esmicola,
es desfà com laberint
i sortilegi d’humitat,
que m’agrada assaborir.

La finestra entelada,
fotografia regatons
d’un hort tremolós
de fred i glaçada.

I més enllà, muntanyes
que rondinen amb
la seva mantellina blanca,
perquè el sol la fon.

A muntanya, sóc feliç.