Deixar enrere

Al voraviu del pensament
(i com espàrrecs de marge)
hi tinc florada d’idees.
Algunes les puc cultivar,
altres hauran de ser adob
per a més endavant.

Cada cop, la vida sembla
més curta i plena d’incerts,
que ens posen un límit
a la saviesa dels anys.
Cada cop, el camí ens porta
prop del bosc de xiprers.

Deixaré enrere: narracions,
articles divulgatius, poemes
i, potser, el reconeixement
de gent estimada i coneguda.
I, potser, de gent desconeguda
que m’agradaria conèixer.

Deixaré enrere: diccionaris,
llibres de poesia i novel·la
i, també, tots els estris
per escriure i redactar,
perquè alguns viatges
no requereixen maletes.