Estimo el dibuix
que el gebre fa
i la boira acarona.
Estimo la quietud
i la tendresa
del silenci de la nit.
Estimo l’escorça
rugosa dels arbres
a la pell de la mà.
Estimo l’horitzó
que sempre dóna
l’alegria i l’optimisme.
I estimo el secret
d’abraçades i petons
de la meva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.