Entre dos aigües

Com una taronja,
grill a grill, trec
els meus neguits
i em bec el suc
de la incertesa.

Allà, dalt la carena,
l’horitzó és més clar
i la llum de la lluna
li obrirà llindar
a la llum del sol.

Surto de la nit i el somni,
tot buscant una drecera
que escurci el temps
on dorm l’angoixa
amb llençols de setí.

Ser realista representa,
ser timoner de vaixell
que ha de navegar
entre dos aigües:
pessimisme i optimisme.