Babilònia d’emigrants

Al raval de ciutat
hi ha gresol de gent,
de països propers,
de països llunyans.

Cadascú amb la seva veu:
Babilònia de llengües.
Els veig un xic temerosos,
per no tenir “papers”.

Aquests joves són
els nous frares,
sempre amb caputxa,
sempre amb silenci.

Branda olor a Àfrica
i a ulls de tristesa,
l’enyor que duen
tots els emigrants.