Mimetisme publicitari

Tot sovint, veiem espots publicitaris protagonitzats per esportistes. Futbolistes, tenistes i pilots automobilístics són els més visualitzats. Evidentment, aquests esportistes no són professionals i la seva “actuació” és manifestament millorable, fins i tot lamentable en algun cas, fins arribar a ser autènticament patètica en altres. Però la pela és la pela, encara que alguna ànima caritativa els hi tindria que dir allò tan nostrat de “sabater a les teves sabates”.

Però, dóna igual si la seva actuació és bona o dolenta; ja que, el que busca l’anunciant és la venta del producte, mitjançant el mimetisme del possible comprador, quan s’identifica amb el seu ídol, fent la compra del producte que se suposa l’ídol ja consumeix. Aquests anuncis solen estar dirigits a franges d’edat per a gent jove i adolescent, que s’imaginen són els  consumidors potencials. El missatge subliminal acostuma a ser: “Compra el producte que l’anunci et proposa, perquè és el producte que compra el teu ídol”. Bé, els esnobs li’n diuen influencer. Sí!, si que es busca una forta càrrega d’influència. No sé vosaltres, però en tot això hi veig una relativa pobresa intel·lectual i una possible manca de personalitat, que és el que s’hi escau en aquest mimetisme publicitari.