Amb tranquil·litat,
em faré fill i hereu
de la mare esperança,
per sortir de la foscor,
mitjançant la paraula
i tot escrivint un poema.
Poruc i solitari,
eixalo el temps,
el meu dia a dia, perquè
tinc dret a vagarejar,
quan tot gira a l’eix,
al moll de la malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.