De tornada

Enfilo el camí del secret,
invoco el seu fidel ressò
que n’és fruit de la terra.

La solitud em porta a...
tenir pols als llibres,
mentre s’escolen
totes les preguntes.

Precari equilibri,
aquell que neix del crit,
quan desvetlla l’entranya,
on la pell és més fina.

Llavors, et preguntes:
Qui sóc? On sóc? Per què?
I ja estàs de tornada.