Marxo!
Sense equipatge,
sense bitllet de tornada,
veient passar andanes
i cap d’elles és la meva.
Marxo!
Ningú m’acomiada,
ningú té prou valor
per afrontar la realitat,
que és meva, que és seva.
Marxo!
Enrere deixo:
avets negres i platejats,
arena i sorra daurades,
música i cants caducats
i poemes escripturats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.