Passejo per la platja del record
a trenc de melangia agresta,
quan torna un captard de Ponent
i una marea de lluna plena,
vinçada de llum de marbre
i humida arena d’amor.
I em crida la nit,
com crida l’oreneta
en el seu vol d’estiu
i capvespre rogenc.
Ara, faig crit al vent.
Ara, em crida la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.