dissabte, 17 d’agost del 2024

Quan crida la nit

Passejo per la platja del record
a trenc de melangia agresta,
quan torna un captard de Ponent
i una marea de lluna plena,
vinçada de llum de marbre
i humida arena d’amor.

     I em crida la nit,
     com crida l’oreneta
     en el seu vol d’estiu
     i capvespre rogenc.
     Ara, faig crit al vent.
     Ara, em crida la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.