De què em serveix plorar?
De re, però ploro.
Ploro per amortir el dol
d’un procés d’adaptació
que mai porta presa.
Ploro, amb pluja d’emocions.
Ploro, perquè la vida
m’ha segrestat l’endogàmic
“...in corpore sano”,
malgrat que encara em quedi
la “mens sana...”
i, com no, un llapis i un paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.