Aquell pou negre, l’abisme,
quan dormim i no sabem
si és miratge de llac
–mutació de desengany–
o si és l’embriaguesa
que agonitza abans
del despertar. Llavors,
–amb foscant d’ignorància–
enlairem el nostre àngel,
la fragància del dubte.
Alhora, per gravetat,
s’esvaeixen l’espectre
de la mort i el calze
on, cada dia, bevem
totes les angoixes.
(Altre poema d'alquimista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.