L’entremaliat sol gateja
per entre núvols i tassons,
cafè amb llet pel matí,
gris en el temps i mor
dins el taüt del rellotge.
És hora de tornar a lluitar
i donar-li a cada hora
el temps que necessita:
llum cap a l’amor (i dolor)
i llum pel sol que sempre
deixa l’últim record
dins l’última posta de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.