Espai Vital

(Superfície que cada persona necessita, en el seu entorn, per poder desenvolupar-se com ésser individual)

I
Llum fluorescent, melodia
anodina, silenci expectant.
El xerric precedeix el metro,
falten portes, falten seients
i sobra..., el calor humit
apegalós i massa quotidià.
A la sortida: Espai Vital.

II
Les portes es reobren.
S’entra (reclús de rellotge)
espatlla amb espatlla,
colze contra colze.
S’encén la filera de botons.
“Pes màxim 1.000 Kg.”
El despatx: sense Espai Vital.

III
Hora punta, centre comercial,
passadissos massa estrets,
prestatges tothora atapeïts.
Subordinats al consum,
compra necessària i sobrera;
llargues cues a la caixa.
Fora: il·lusió d’Espai Vital.

IV
Nit tranquil·la i festiva,
concert desitjat, percaçat.
Proselitisme musical
que floreix fins l’albada
entre crits i aplaudiments.
Ulls vermellosos i pel cel:
molt Espai Vital.

V
Diumenge, dinar familiar,
taula i cadires resten magres.
Regals, riures, bon cava
i molta connivència.
Vells records d’infantesa
per cadascuna de les lleixes:
l’Espai Vital perdut.

VI
Assegut, capbaix,
amb l’abric a una mà
i l’analítica a l’altra.
La sala d’espera plena
d’estossecs, d’esternuts
i de pors imprecises.
En ment: l’Espai més Vital.