Dels fogons a taula,
del polsim de cendra
a les molles de pa.
El tic-tac recorrent
i rebotant les parets
fins l’obert finestral,
per on entra la primera
llum i el cant del gall;
al menys, fins Sant Esteve.
El tassó fumeja llet,
munyida dos hores abans.
Em faig un petit tall
–Iaia!, deixa’m alcohol.
–Què és alcohol?,
es diu esperit de vi!
Dins la fonètica catalana,
i en el diari esdevenir
de la gent senzilla,
quanta poesia hi tenim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.