Sostinc el meu silenci,
joc malabar i sospir
que enamora, senyorejant
l’aroma de la temprança.
Orat per l’embriac
del sobtat perfum,
cancell d’ànima afligida.
Fidel i amatent,
albiro l’erm del passat,
quan el bramul del mar
desgavellava la sorra
i esquinçava el pensament.
Com capgirar el record?
Sóc penell o sóc sageta?
I la perenne ventada
esmicola el meu sembrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.