El punt blau d’una mirada
dorm a la constel·lació d’Ariadna,
on petjades blanques d’infinit
remouen l’aigua dessagnada
en lluites d’antics i altius déus.
Cec, per absorbir tanta llum,
mullo els llavis amb rosada,
abans de zumzejar paraules
que són predi i al·legoria d’Hermes:
L’oració que implora pietat
per tal de no exiliar-se,
altra vegada, a la terra d’Hades
on decorre l’etern riu de Leteo;
aquell que tot guerrer, tard
o d’hora, l’ha de travessar.
(Aquest és un poema d'alquimista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.