La màscara ingràvida de llum
entra pel llindar del sotabosc,
com papir daurat on s’escriu
la mortal condició humana.
Cada arbre n’és ploma de cigne
que fuig de l’udol: llop fa un segle,
vent de port que ganyola la melangia.
“Candilejas” inaccessibles,
canelobres i copes d’arbre on
enardir el cos i fer èbria l’ànima.
D’aquesta manera, puc lliurar
un núvol missatger a l’horitzó
i tornar a surar la lluna de matinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.