Descabdello el somriure,
aquell que tenia fermat
en el castell de sorra
a la platja de l’oblit.
O..., potser, era un mas blau?
El mas de la decepció,
on hi amago els records
de segona mà, de rebaixes.
Aquest estiu fila tardor
-dia sí, dia no-,
i fila primavera
-dia parell, dia senar-.
En canvi, els meus sentiments
sempre són senars. És a dir,
sempre porten vesta
i rosari de desenganys.
Bo!, collita tot l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.