El sol nolieja
una boira bruna
amb un parell de
núvols a vela plena.
Xiula i xiuxiueja
l’ocell més feliç,
el rossinyol d’entorn.
La pell, temperada
per setze graus, enfila
un bosc de pèl moixí.
El somriure, esquinçat
pel desencís, fa palesa
d’una ànima decebuda,
que, amb cura, retalla
cada nou contrallum
per a cada nou destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.