Desangelat i alacaigut,
veig com la lluna creixent
arrossega, amb la seva llum,
la xarxa d’una tempesta de neu.
Immòbil, i sense latitud,
miro les dunes que genera
un vent altiu i rígid,
que porta l’aurèola del glaç
i el xivarri i desgavell
de qualsevol mainada.
(Vent de Nord, Vall de Benasc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.