Estic absent,
l’inoportú pensament
–indefinit per meandres
com tortell de Reis–
m’entortolliga amb
la sentència del dubte.
Farcit per plecs d’incògnita,
la falsa elegància se’n va,
fugissera, pel carreró de
la inoportuna oblidança.
Passa a passa, gest a gest,
batec a batec, em faig
addicte a l’esmorteït oblit.
Sí, estic absent
i una mica histriònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.