Borrufa el vent
aiguaneu (pluja-neu)
bastint la fantasia
d’un conte Grimm;
que la fal·lera de la
imaginació porta
gatzara, sempre que
busca el retorn d’infant.
Aquell que dúiem
dins la tendresa
de la nostra pròpia
absència. Aquesta és
l’enyor a un mateix,
al temps de soscaire,
al temps d’evasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.