dissabte, 23 de gener del 2016

Jardí de narcisos

Per enèsima vegada,
se’m rebota un narcís
com petita pilota
de goma comprimida.
Sí, molt professional,
però curt de mira.
Aquest Dr. Vostè
–ell no ho sap– mor
en l’egocentrisme
de la seva pròpia por,
de la seva inseguretat.
Sempre he pensat
que les neurones són
com les llavors: unes
petites, altres grosses
i del blanc al negre,
de tots els colors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.