La bugada de paraules
brolla a ran de pell,
esbatanant l’esperit
que tenia endormiscat,
tot mirant l’esbart
i xenisme de la feina.
Esfullo el quadern
i un parell de diccionaris,
fent d’aquest cartipàs
un planter de mots.
I, adelerat de mi,
en aquest bressol
gronxo l’embat del
dia a dia i colpeixo
l’enyoradís record.
Temps de boirina,
com si ja fos el meu
espantaocells de paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.