Temps de llops

Embolcallat de vellut,
amb paròdia de foscor,
el camí s’esmicola amb
llum de lluna plena,
lluna ruda d’ensurt;
com l’ànima, torbada
pel garric de la misèria.
Dessota seu, l’ombrívol camí
n’és excusa per aturar-se.
Mall al cor, una feixa
de xarel·lo i moscatell
és el cup dels records.
Serf del seu pensament,
les tofes negres d’antany
i l’estoic embat del vent
–embaldragat de neu–
encabeixen les emocions,
com aquesta nit de llops.
 
(A la memòria de la dura vida dels nostres besavis)