A la memòria de Morgan (de Morgana)
El Morgan era
alt, ben plantat,
una mica còdol,
impetuós i lladrador.
Es feia estimar
com un nen gran
i dolç, fins a l’últim
moment. Sí, era
un àngel agosarat
i el retruny d’aquest
núvol és l’ombra
del Morgan. Ja que,
tots els gossos van al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.