Epigramas (X, 103)

Oídme compatriotas de Bílbides Augusta,
cuya áspera colina con rápida corriente
el Jalón ciñe: ¿No llena vuestro orgullo
la fama alegre de este paisano que es poeta?

¡Yo soy para vosotros honor, prestigio y gloria!
No debe más Verona, su patria al gran Catulo,
ni menos a ella misma le hubiere apetecido
que yo nativo fuera de allí, para ser suyo.

                            Marcus Valerius Martial (San Marcial 2016)

Estiu foll i cansat

Un cayuco de fires i revetlles,
d’artesania tot a cent,
d’il·lusions al minut,
a comanda i regateig
de passeig marítim.
I focs d’artifici
i havaneres que ressusciten,
cada estiu, per poder
imaginar-nos que
encara no hem envellit,
que la nostra infantesa
ja pot sortir de nit.
I la conga i Paquito
el chocolatero
en fressada pública
d’erotisme de festa major,
amb semàfors vermells
a les galtes, amb pell bruna
de coure mediterrani.
I overbooking de records
(king over book d’amics),
de partida de migdiada
i de migdiada partida.
“Y envido más”
i “contro i recontro”
amb dos manilles i un as
i les deu de la darrera.
I el tinto de verano
de l’enyorança
que promou la gasosa
d’un cava oblidat:
la llimona blanca
d’alemanys jubilats.

I estic cansat...,
perquè tot em cansa.

“Els millors llibres són aquells que desperten la nostra imaginació: imaginació científica, poètica, espiritual; imaginació històrica, humanística i metafísica”

“La mala educació es retroalimenta amb un cercle viciós endogàmic, familiar i social”

Un pessic de temps

Llavors, per dir-t’ho,
li faig un pessic al temps.
Endevino l’escalf del teu somriure,
la remor del teu mirar
que nodreix el meu enyor,
on roman un càntic d’estel.

Hores d’ara, escolto
-en altre pessic de temps-
les teves paraules que
esberlen l’espai com rem
en aigua de mar en calma.

Manllevat, no goso escriure
aquest pessic de pluja,
des del refugi i mesura
de la meva timidesa. Nàufrag,
altra vegada, del teu somriure.

Perdre pes

Com cada any, per aquestes dades, molta gent vol perdre pes. Tres reflexions:

“L’objectiu no ha de ser perdre pes, l’objectiu ha de ser fer una dieta equilibrada. Això implica, fer una dieta personalitzada”

“Totes les dietes restrictives són dissociatives i totes les dietes dissociatives poden provocar estats carencials, alteracions i malalties fisiològiques”

“Cal delimitar conceptes com: Alimentació, bromatologia, dieta, nutrició i metabolisme”

Esbarzer metafísic

L’efímer relativisme del verb,
n’és insomne al·legoria
de la frèvola verborrea
del missatger d’alteritats.
Pels esglaons del raonament,
la rella d’àngel encunya
la simbiosi, procaç, del mite
i l’estoïcisme. Punyent genocidi
que ens retorna a l’erm,
quasi metafísic, del Gilgamesh.

“Cadascú dóna el que té. El guerrer dóna la seva força; el mercader, la seva mercaderia; el mestre, els seus coneixements; l’agricultor, el seu arròs o el seu blat; el pescador, els seus peixos”  (Siddharta, Hermann Hesse)

(I els filòsofs no donem res, perquè res tenim)

“El camí espiritual té la sortida dins nostre, fa recerca per tot el món; i tant si troba respostes com no, altra vegada torna a dins nostre, on haurem de conviure amb ell”

D’origen metafísic

Aquest rosec d’ànima
que em fa tremolar,
dins el fugisser llorer
d’un temps juganer,
per on sempre gateja
-encoratjat i emboirat-
el record adolescent.

Aquesta fornal, solera
d’esperit, amb rajoles
de pesantor, gràvida
fins el moll de l’os,
i besllum metafísica
dins la balma platònica
del propi jo. I, alhora,
mester del meu àngel,
on hi tinc l’encenall
de tots els meus dubtes
i on sempre s’estavella
l’hàlit de remembrança.

“La discreció és una virtut sense la qual les altres deixen de ser-ho”  (Francis Bacó)

“El teu millor mestre hauria de ser el teu últim error”  (Ralph Nader)

On és el Silenci?

S’ha perdut el Silenci, no es troba,
és un ombra emmascarada dins
la foscor de la nit. Està encofurnat
a la rereguarda de la verborrea neuròtica
i de la seva estrident parla histèrica.

El Silenci fa feredat, la seva solitud
no és assumida per la immaduresa
d’una societat que tan sols xerrola,
enlloc d’escoltar i discórrer.

S’ha perdut el Silenci dins l’arbreda
de la sempiterna estultícia humana.    A. C. S.

"Sentir-se viu amb una nova vida. Sentir-se avi i sentir-se pare. Tot plegat el nostre destí d'amor"

"Espais oberts, l'essència de la natura"

"No hi ha que confondre dieta mediterrània amb cultura mediterrània"

Neda (Veu)

El teu nom ho diu tot,
encara que sigui
la Veu del silenci,
a mig camí entre
Orient i Occident,
entre mocador al cap
i texans ajustats.
Tots sentim rauxa,
impotència i deler
foll de venjança.
Sí, la teva mort és
la mort del màrtir,
mort de compromís.
Ja res serà igual.
Ara, podem creure’ns
que pot ser possible
la democràcia entre
Orient i Occident.
Neda!, que el teu esperit
faci fora l’estupidesa
de la condició humana.

“No hi ha home lo bastant ric per comprar el seu passat”  (Oscar Wilde)

“La política és potser l’única professió per a la que no es considera necessària cap preparació”  (Robert L. Stevenson)

Tornar a tu

En l’esclat dels teus ulls,
en el somriure de misteri,
escrius un missatge,
amb l’ullet del teu cos.

I he abocat sol a la teva copa
per veure’t somriure
i he desitjat el petó de ta boca
cada vegada que torno per aquí.

“L’enemic més temible de la democràcia és la demagògia”  (Alfred Croiset)

“L’estupidesa sempre insisteix”  (Albert Camús)

Núvols i broma

El silenci es bressola
entre núvols de cendra.
El silenci es perfuma
amb la broma i la brisa.
El silenci em retorna
a la meva tendresa.

“Avui, més que mai, cal fugir de les etiquetes i cal mirar el contingut de les persones i del seu discurs”

“Les persones dialècticament agressives directa o indirectament poden projectar la seva agressivitat als que l'escolten”

“El pensador de la vida segueix sent el pensador de la minoria”

El missatge dels arbres

Avui m’han parlat els arbres
amb el seu murmuri de fulles
i el seu rum-rum de branques;
ho fan amb l’etern llenguatge
del vent fred i polit del nord.

Avui, prop la platja d’aigua dolça
d’un llac arrissat i cerclat de joncs,
veig com s’estan marcint les roselles,
tot dient-nos que la calor de l’estiu
està venint ferma, com quasi sempre.

Avui, ens xiuxiuegen aquests arbres
per dir-nos i avisar-nos que els boscos,
tots els boscos, s’estan tornant jardins.

“No sap parlar qui no sap callar”  (Pitàgores)

“La naturalesa ha ficat en les nostres ments un insaciable desig de veure la veritat”  (Cicerone)
(El meu agraïment a tots els periodistes d’investigació)