El teu nom ho diu tot,
encara que sigui
la Veu del silenci,
a mig camí entre
Orient i Occident,
entre mocador al cap
i texans ajustats.
Tots sentim rauxa,
impotència i deler
foll de venjança.
Sí, la teva mort és
la mort del màrtir,
mort de compromís.
Ja res serà igual.
Ara, podem creure’ns
que pot ser possible
la democràcia entre
Orient i Occident.
Neda!, que el teu esperit
faci fora l’estupidesa
de la condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.