Un cayuco de fires i revetlles,
d’artesania tot a cent,
d’il·lusions al minut,
a comanda i regateig
de passeig marítim.
I focs d’artifici
i havaneres que ressusciten,
cada estiu, per poder
imaginar-nos que
encara no hem envellit,
que la nostra infantesa
ja pot sortir de nit.
I la conga i Paquito
el chocolatero
en fressada pública
d’erotisme de festa major,
amb semàfors vermells
a les galtes, amb pell bruna
de coure mediterrani.
I overbooking de records
(king over book d’amics),
de partida de migdiada
i de migdiada partida.
“Y envido más”
i “contro i recontro”
amb dos manilles i un as
i les deu de la darrera.
I el tinto de verano
de l’enyorança
que promou la gasosa
d’un cava oblidat:
la llimona blanca
d’alemanys jubilats.
I estic cansat...,
perquè tot em cansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.