Aquest rosec d’ànima
que em fa tremolar,
dins el fugisser llorer
d’un temps juganer,
per on sempre gateja
-encoratjat i emboirat-
el record adolescent.
Aquesta fornal, solera
d’esperit, amb rajoles
de pesantor, gràvida
fins el moll de l’os,
i besllum metafísica
dins la balma platònica
del propi jo. I, alhora,
mester del meu àngel,
on hi tinc l’encenall
de tots els meus dubtes
i on sempre s’estavella
l’hàlit de remembrança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.