Avui m’han parlat els arbres
amb el seu murmuri de fulles
i el seu rum-rum de branques;
ho fan amb l’etern llenguatge
del vent fred i polit del nord.
Avui, prop la platja d’aigua dolça
d’un llac arrissat i cerclat de joncs,
veig com s’estan marcint les roselles,
tot dient-nos que la calor de l’estiu
està venint ferma, com quasi sempre.
Avui, ens xiuxiuegen aquests arbres
per dir-nos i avisar-nos que els boscos,
tots els boscos, s’estan tornant jardins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.