S’ha perdut el Silenci, no es troba,
és un ombra emmascarada dins
la foscor de la nit. Està encofurnat
a la rereguarda de la verborrea neuròtica
i de la seva estrident parla histèrica.
El Silenci fa feredat, la seva solitud
no és assumida per la immaduresa
d’una societat que tan sols xerrola,
enlloc d’escoltar i discórrer.
S’ha perdut el Silenci dins l’arbreda
de la sempiterna estultícia humana. A. C. S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.