L’hivern duu un suau secret
-dins la intimitat de la tendresa-
per nodrir i lloar el discurs del temps:
- Les arrels del temps són dòriques,
com l’escorça del bosc de la paraula.
- L’edifici n’és mescla de totes les llums,
l’avesat triomf de la mediterrània.
- I la seva frontissa acull el dòcil
i acurat enigma del missatger.
Que aquest secret de l’hivern
també sigui el nostre secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.