És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum a les tenebres que habitàvem,
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obra escletxes de mel a la ferida,
fonda i roent, que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea, com cap déu, futurs més savis
i funda uns altres móns que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Marc Granell (Dia Mundial de la Poesia 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.