Com una dalla

En plena nit el crit d’un corb trenca el silenci,
el vent entra per les esquerdes,
colpeja la finestra
com si unes altes repiquessin als vidres
i travessa les parets de la casa;
les gotes de pluja rellisquen
pels nusos de la persiana.

Un dolor va obrint camins al meu passat.
Compta el temps que em falta,
compta els dies, desgrana les hores,
compta els instants,
gira els fulls del calendari, els mesos de l’any,
tenalla les ombres i el sento
dintre meu com una dalla.

                                                  Isabel Oliva