Sense buscar res, ho he trobat tot.
Seguint la ruta incerta d’una poesia metafísica,
vaig endinsar-me per l’abrupte camí de la filosofia.
I veig un horitzó que li’n diuen futur,
surti el sol o surti pluja. Dins meu també el tinc,
surti la llum o surtin llàgrimes dolces; perquè,
si blau és el cel afora, també és blau el cel a dins.
Mentrestant, deixeu-me ser un catavents de poesia,
al vell mig de la rosa dels meus vents filosòfics.
No tinc gaire més que dir, per a mi o per a vosaltres,
tinc carn damunt els ossos i sensibilitat damunt l’esperit.
I ves per on, sóc lleidatà. Així doncs, vull navegar
per aquests mars, tenint a la Seu Vella per far.
(Dia de la Poesia 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.