dijous, 25 d’octubre del 2018

Brodsky

Duies l’exili escrit als ulls, aquell exili
que no cessa, que s’arrapa sense pietat
a les portes de l’ànima. Aquella nit
hi havia més Brodsky en tu que en tots
els seus poemes.


                                      Mireia Companys

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.