L’ADN del vencedor (reflexions)

Reflexió I
A qualsevol contesa, tots els contrincants tenen batalles perdudes i batalles guanyades. El vencedor només neix quan guanya l’última batalla; és a dir, la batalla final.

Reflexió II
Hitler va perdre la guerra. Mussolini va perdre la guerra. Franco la va guanyar i, com a guanyador, va instaurar un règim militar encunyat amb la impronta del vencedor.

Reflexió III
La democràcia espanyola va germinar a partir del dictamen (aleshores institucional) del dictador, que va fer dofí a un príncep amb formació militar. Naixement que, en principi, va tenir el vist i plau dels militars. Mentrestant, la societat civil buscava poder sortir de l’aïllament europeu (en forma d’integració democràtica) i ho va fer redreçant la monarquia franquista com a monarquia parlamentària, eludint i escamotejant la monarquia absolutista que volien els militars.

Reflexió IV
La constitució del 78 va ser un autèntic xantatge emocional, basat en la por i ficant els ciutadans en una disjuntiva: “O votes aquesta constitució o l’alternativa és una altra dictadura militar” (torno a recordar la formació militar del rei). Prova d’això és que, dos anys i mig després, va haver-hi un intent d’alternativa absolutista en forma de cop d’estat, el 23 de febrer de 1981.

Reflexió V
Aquesta constitució té articles que entre ells són contradictoris o, si més no, qüestionables en la seva pròpia redacció. Per exemple: La constitució determina que Espanya és una monarquia parlamentària i, a la vegada, ens diu que el rei és inviolable. En què quedem? ¿La inviolabilitat d’un rei és pròpia d’una monarquia parlamentària o és pròpia d’una monarquia absolutista? No..., no cal contestar la pregunta, deixem-la com a retòrica.

Reflexió VI
Si tenim monarquia és, perquè ho va decidir un dictador i per la por del Sr. Adolfo Suárez a fer un referèndum i decidir democràticament que volia el poble, si monarquia o república. Referèndum que les democràcies europees de l’època li van aconsellar que fes. I no val escamotejar aquest referèndum, dient als ciutadans que ja anava implícit junt a la votació de la constitució. Trileries manipulatives, cap ni una. Aquesta monarquia seguirà sent una imposició franquista i, malgrat que pugui ser legal, mai serà legítima, mentre no estigui ratificada de forma explícita pels ciutadans, mitjançant un referèndum.

Reflexió VII
Aquesta monarquia franquista porta l’ADN del vencedor, només hem de veure com hi ha famílies instaurades al poder, que tant se’ls hi fa dictadura o democràcia, monarquia absolutista o parlamentària, sempre i quan ells estiguin al capdamunt d’aquest poder. I la veritat, tenen una capacitat camaleònica d’adaptació a tot tipus de règim polític. Per què? Perquè el poder mai és polític, el poder sempre és econòmic i el poder econòmic és el que mou els fils del poder polític i aquest, a la vegada, elegeix les altes instàncies judicials. Això sí, ho fan atorgant-se el dret de ser els benefactors del progrés del país i són capaços d’embolcallar-se amb la bandera que convingui.

Reflexió final
Cadascú pot pensar el que vulgui (o el que li interessi), però fa divuit anys que hem canviat de segle i sembla que encara estem arrossegant el llast mental del segle XX. Així doncs, aquell que vulgui tragar, que tragui, siguin gripaus o siguin gats enlloc de conills. Cal tenir-ho clar, en democràcia primer és la legitimitat, després la legalitat. El binomi democràcia i ètica són els que configuren una legitimitat i sempre estaran per damunt de qualsevol constitució, i en democràcia la legitimitat s’efectua votant, no imposant legislacions constitucionals que sempre afavoreixen més als polítics que als ciutadans. Aquesta és la raó, perquè en trenta anys a Espanya només s’han fet 6 referèndums, mentre a Suïssa n’han fet 600; és a dir, 100 vegades més. Més o menys, aquesta diferència concorda perfectament entre la qualitat democràtica que hi ha entre Suïssa i Espanya. En definitiva, és qüestió que la democràcia sigui participativa enlloc de ser una democràcia representativa, que sempre serà paternalista. El problema és que, per sortir d’aquest paternalisme polític, es necessita tenir uns ciutadans amb un bon nivell cultural i una bona educació tant ètica com social. Els tenim?