Algú ha deixat obertes
les finestres de la recança,
i en els passadissos de la memòria
les torxes tremolen a embats
de fred febril i còpules humides.
Ariadna ens espera límit enllà,
ferida enllà, just a la llinda
d’una mar que no pugui acollir platges.
Emprendrem el camí amb un fil trencat,
i recorrerem laberints de gelatina
mentre el Minotaure traça venjances
en forma de mort atroç, o de mals d’estómac.
Mireia Companys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.