Vull cridar! No en tinc prou amb la paraula!
Vull sortir de la soledat (del desgavell de la recança)
i endinsar-me en la revolta, a cada revolt del camí.
Vull engranar el vent de cara i que el desig del cor sigui
la força de la sang, quan ell traspua el meu pensament.
Vull voler..., obrir el forrellat del futur i sortir de casa.
(1 d'octubre de 2018, 1 d'octubre de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.