Poc o molt, ara ocupo aquest espai,
perquè no en tinc cap altre;
per això, tot sovint canvio de lloc,
sense tenir residència fixa,
cap espai és del tot meu
i no tinc cap necessitat de propietat
dels espais oberts que m’omplen.
Poc o molt, estic aquí.
No tinc el temps al meu abast,
per això deixo que el pensament
se’n vagi i busqui el seu lloc,
allà on el temps no compta
i no té necessitat de mirar
el rellotge de les hores perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.