Captaire de sol,
la rosa de bardissa
s’amara amb vent
de so primaveral.
Recull d’absència
(quan esgrimim
paraules d’amor)
en l’obrador dels mots:
Com eixorda
el retrò del record!
La rosa de bardissa
no és tan bonica com altres
però té la llibertat
del seu espai obert.
Rosa!, fes-te senyera
en l’atapeïda bardissa
de la nostra vida
i dóna’ns la teva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.