Desconegut

He tornat pel mateix camí
i m’he trobat el mateix vent,
mateix bancal i mateixa pomera.

Ara, és hivern, encara falta una mica,
perquè floreixin els petits poms de núvia
a la branca de la que ja és la meva pomera.

L’olor tampoc és igual, ni l’aire humitós
que fumeja, fent espirals cara amunt,
amb els primers raigs de sol.

Fa fred, i el camí està dur i gelat.
Tot sembla igual, tot m’és desconegut,
res no perdura, res és com sempre.

Malgrat tot, aquest és el meu camí,
de tornada, i el gaudeixo mirant un destí
ple de poesia i carregat de petons.

Em sóc desconegut, però la vida és
prou generosa per tornar a donar-nos
aquella felicitat que creiem perduda.